Lliçó inaugural del curs 2024-2025 de la Facultat de Traducció de la Universitat Pompeu Fabra
Estols de paraules alçant el vol: la traducció com a creació literària
«Va ser a l’antiga Facultat de Traducció i Interpretació de la Pompeu Fabra, a les aules i als auditoris, a la biblioteca i a la terrassa del bar de l’edifici situat al final de la Rambla, on se’m va despertar el cuquet d’una vocació que es va acabar convertint en una professió apassionant: l’ofici de traduir, en el meu cas, teatre i narrativa. Potser perquè, a més de traductora, soc actriu, no vaig trigar gaire a adonar-me que els traductors literaris som intèrprets: interpretem una obra literària per recrear-la en el nostre idioma a través de la competència lingüística, de la mateixa manera que un actor interpreta un text per convertir-lo en paraula viva a través de la veu i el cos o un músic interpreta una partitura per convertir-la en sons a través de l’instrument. Els traductors literaris, doncs, també som creadors.
Com a intèrprets, és a dir, com a creadors que interpretem una obra original per recrear-la a través d’un altre mitjà, tenim la responsabilitat de fer arribar l’obra al receptor mantenint-ne sempre la versemblança. El que defineix una obra de ficció, com bé sabeu, és que tant se val si el que explica és veritat o no, mentre sigui versemblant, mentre el creador pugui convèncer el receptor que tot allò pot ser veritat. És el que Virginia Woolf anomenava la «integritat» de l’autor: «la capacitat de convèncer el lector que allò que escriu és la veritat».
Des del meu punt de vista, aquesta integritat, en el cas dels traductors literaris, es basa en un principi que funciona com a eix vertebrador del nostre ofici: crear una obra d’art que produeixi el mateix efecte en el nostre receptor que l’obra original produeix en el seu. Per assolir aquest objectiu, jo crec que el traductor no ha de ser invisible, com sovint ens diuen, ja que cap creador pot ser-ho; el que sí que ha de ser invisible, però, és tota la feina que s’amaga darrere de la seva creació: els entrebancs, les decisions preses, els mecanismes que fan funcionar l’estructura de l’obra. Perquè una traducció sigui bona, tot això ha de quedar amagat, de manera que el receptor tingui la sensació que el que està llegint o escoltant no és una traducció, sinó una obra original. Així és com, en el cas de la traducció, ens mantenim fidels al principi de versemblança o integritat. Fem invisibles l’entramat i les bastides de l’edifici que hem construït, perquè el receptor pugui pujar al terrat sense pensar en el que té sota els peus i gaudir del paisatge que s’estén davant dels seus ulls: estols de paraules alçant el vol per transportar-lo a un altre món.»